EL GOIG I LA MORT

És ella mon goig

i tot el que tinc.

Sens ella, no sóc

res més que polsim.

És ella mon goig,

i per ella visc

–d’ànima i cor–

content i feliç.

Seria el final

de mon cos mortal,

si algun tort em fes,

un gest malcarat

o, a mon desgrat,

son voler perdés

per a sempre més.

És ella mon goig;

sens ella, la mort…!