Perquè és reflex del Paradís,
un bell element i el clar senyal
que de tu no rebré cap mal,
ai, deixa’m veure el
teu somrís!
Trista no, ben alegre sí,
que, menys la mort, tot té remei!
Devot, m’he posat al teu servei;
ai, no t’oblides mai de mi!
Ets lluminària brillant,
astre de perfecta claror
profusament multicolor
i d’una vivor exultant!
Què sóc jo sense el teu amor?:
un bon no-res; un marginat
sense bri de felicitat;
ai, un ésser inferior!
Amb mi no tens cap compromís
i, al mig de l’ànima, això em dol.
Tem mortalment quedar-me sol
i ja no veure el teu
somrís!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada