LA ROSA

No hi ha celebració

si cap rosa no és present

a la taula del convit;

hom la busca com el vi

o l’abundós aliment

que satisfà l’apetit

de l’hoste i l’amfitrió.

Ai, rosa d’Amor!

Ai, rosa de Venus!

Llàstima de la taula

parada amb la vaixella

de celebració!

Si es vol que hi haja festa,

la flaire d’una rosa

caldrà que s’hi senta!

 

Ai, rosa d’Amor!

Ai, rosa de Venus!

Sens una bonica

i sensual rosa,

no hi ha festa digna:

una acolorida

vetlada canvia

i es fa grisa i fosca

quan la flor amiga

va marcint-se tota

fins que perd la vida.

Ai, rosa d’Amor!

Ai, rosa de Venus!

Oh, tu, divina rosa,

quina forma més bella

de la rica Natura!

Una dolça comesa

els déus t’encarregaren

i, diligent, l’has feta:

omplir el món d’aroma.

Olor, tan bona i plena,

que amb inmensa alegria

vas repartint presta

on més es necessita!

Tu, blanca o vermella,

perfumes els sepulcres

d’aire de primavera,

i els parcs i jardins ornes

amb una nota serena.