Perquè de mal d’amor
estic vilment ferit,
jo visc en tal foscor
que he perdut el sentit,
i ja no distingesc
ço bo d’allò dolent,
ço calent d’allò fresc,
ço foll d’allò prudent.
Qui em vol mirar hi veu
l’aparença d’un viu
i no endevina el greu
que em feu sense motiu,
però el meu cor malalt
poc temps resistirà
i voldrà partir alt,
camí del Més Enllà,
on Déu me’l guarirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada