No hi haurà per a mi
algun dia tranquil
en què cesse el tracte dur
i me’n doneu un d’oportú?
Aquest és el que em meresc
pel meu constant interés
–malgrat la vostra
fredor–
de servir-vos generós.
Un tal jorn, serà o no?
Del futur, poc en sé jo!
Tan sols conec el present,
i em sembla
trist i lleig.
És la vida que no tinc:
cap cel, cap
bell paradís;
només l’infern de dolor
cruelment bastit per vós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada