Novament, l’alba apareix puntual
en l’horitzó dilatat i seré,
i la meua mirada atenta reté
aquesta visió celestial.
La nit, se m’ha passat entre laments
i clams de desconsol per un amor
que s’ha girat en causa d’amargor
i motiu de terribles sofriments.
Els primers rajos em fan oblidar
les nocturnes marors del meu estat
i em porten la feliç tranquil·litat
que l’esperit no deixa de cercar.
La gran bondat del Sol és d’agrair:
en l’altura, brilla i fort refulgeix
i el jorn d’intensa claror es vesteix
i, llavors, es dissipa el meu patir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada