Aqueixa dama tan altiva
em fa navegar a la deriva
en una mar de malvolença,
entre l’escuma blanca i densa
d’ones que causen gran paüra.
Ja tot s’hi afona, res no sura.
Desigs i esperances es fonen
i, amb el sol del vespre, s’hi ponen;
per tomba el blau abisme prenen
i no tornar més mai convenen.
Se’m fa la vida força dura…!
Ja tot s’hi afona, res no sura.
Observeu ma trista mudança
que sens aturador avança:
ahir, una joiosa vida;
hui, la mort pressentida.
No té remei la malaltia
que a la sepultura em guia
amb passa fermament segura.
Ja tot s’hi afona, res no sura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada